sábado, 16 de mayo de 2015

Xeito



Xeito
(en castellano: gracia, donosura, encanto)


Agora que sei que volveré a ser pobre,
vexo de outro xeito as cousas sinxeles
da vida, as que me axudarán a vivir:
A manta, o pan e a palabra,
a compasión, a humildade e as nubes,
o sol, o teito de miña casa e o teu amor
que, ainda, parece milagrosamente intacto.


Versión galega de Gloria Taibo y Susana Rodríguez Taibo del poema
 
***

Ara que sé que tornaré a ser pobre,
em fixaré d'altra manera en les coses trivials de la vida,
les que m'ajudaran a viure:
la manta, el pa i la paraula;
la compassió, l'humilitat i els nuvols,
el sol, el sostre de la meva casa i el teu amor,
 que encara sembla miraculosamente intacte.

Versión en català de Trini Llompart

***
Orain berriro pobrea izango naizela dakidala,
 bizitzako gauza garrantzirik gabe,
 manta, ogia eta hitza,
 apaltasuna, jatortasuna, eta lainoak,
eguzkia, nire etxeko teilatua eta zure maitasuna,
 oraindik ere, mirariz osorik dagoela.

Versión en euskera de Marijo L. Astigarraga

Obra Completa:

Ahora que sé que volveré a ser pobre,
me fijaré de otra manera en las cosas triviales
de la vida, las que me ayudarán a vivir:
la manta, el pan, y la palabra;
la compasión, la humildad y las nubes,
el sol, el techo de mi casa, y tu amor,
que, todavía, parece milagrosamente intacto.


3 comentarios: